1. Explica el que significa per a tu aquesta frase.

Comentari d'un poema

TOT ÉS IGUAL SI SÉ QUE HI ETS

És igual si ens agafa el temporal,

si fa fred o calor, 

si estam eixuts o banyats, 

si el dia té llum o és fosc.

Tot és igual si sé que hi ets.

La pluja no pot xopar els nostres cors,

tips de sentiments impermeables.

Tot és igual si sé que hi ets.

Tot és igual si sabem que hi som,

l'un per a l'altre.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: eixut, xopar, impermeable.

5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

Comentari poema

 ENYORA'M
Enyora'm com el riu dolç enyora
la mar salada o com l'evidència del
sol sospira pel sigil de la lluna.

Enyora'm com la tassa buida
que vol més cafè o com la
nostàlgia que sent el cuc per
la seva seda quan ja no hi és.

Enyora'm com si ja no hi hagués
demà, cada segon, cada minut,
cada estona que passa és sense
retorn, no esperis el teu torn.

Enyora'm amb ànsia i desconsol,
com l'ocell al qual li manca el vol,
com la terra que vol aigua o com
l'huracà que desitja tempesta,
ja que d'això s'alimenta.

Enyora'm avui que també era ahir,
i potser serà demà. Enyora'm ara
i sent la passió de la meva mirada,
reservada per a tu.

Enyora'm com l'hivern enyora
l'estiu, com els núvols enyoren
les estrelles, com el pastor que
enyora el ramat o com el garrover
enyora les garroves, sense
poder-se'n refer.

Enyora'm però que sigui amb
exultació, com si no hi hagués
cosa millor.

Enyora'm sempre, sempre enyora'm.  

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: sigil, nostàlgia, ànsia, exultació.

5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

   1. Fes una redacció amb el que tens preparat per fer aquestes festes de Nadal. 20 línies.

La literatura de fin de siglo

    1. Explica qué pasa en la literatura de fin de siglo. Publica un texto que hable de ello en tu blog y haz un resumen.

    2. Vida, obra y imágenes de su autor representativo: Rubén Darío.

 

El Modernime català

  1. Explica el Modernisme català. Característiques. Autors: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol. Vida, obra i imatges de cada un. Quines característiques presenten del Modernisme?

 2. Explica les semblances i les diferències entre el Modernisme hispànic i el català.

El Modernismo

    1. Explica lo que es el Modernismo en Literatura Hispánica. Haz un esquema con sus características principales.

    2. Busca información sobre Rubén Darío, obras características, imágenes y ejemplos.

Àngel Guimerà

1. Qui era Àngel Guimerà? Cerca informació sobre l'època en què va viure, la seva vida i obres.

2. Quina de les seves obres va ser convertida en un musical?

Solstici d'hivern

   Cerca informació sobre el SOLSTICI D'HIVERN,en fas un esquema i penja imatges representatives al teu blog.

El Naturalismo

  1. Busca información sobre el Naturalismo, haz un resumen con la información encontrada.

  2. Busca información sobre la Regenta de Clarín. Explica la época en qué se escribió, su autor y el contenido de la obra.

La Renaixença

   1. Fes un resum de l'explicació sobre la Renaixença que tens a conituació. Llavors en fas també un esquema i en penges imatges representatives.

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural que es produí a la primera meitat del segle XIX al Principat. La renaixença, moviment eminentment literari, s’inscriu en el Romanticisme, corrent cultural i artística imperant a l’Europa post-napoleònica fins a mitjans del segle XIX.

El Romanticisme exaltava valors i ideals tals com la llibertat, la justícia, el gust estètic pels passat medieval (i em menor grau, barroc), l’amor i la recerca de la felicitat. Cal incloure en aquest moviment cultural artistes (músics, poetes, pensadors…) tals com Edgar Allan Poe,  Lord Byron, Victor Hugo, Zorrilla o Bécquer.

A Catalunya aquest moviment cultural i artístic (no pas polític) va tindre una rellevància enorme, ja que fou l’espurna que va engegar la Renaixença catalana.

Capçalera del diari "la Renaixença", editat entre 1870 i 1905.

La Renaixença neix cap la dècada de 1830-1840, coincidint en una època convulsa a Europa, amb moviments nacionalistes que van modificar el mapa polític europeu. Els règims absolutistes van haver d’iniciar reformes aperturistes lliberals (casos del canceller Metternich a l’Imperi Austríac), noves nacions van aparèixer (casos de Bèlgica o Grècia a Europa, o la progressiva independència de les colònies americanes) i la burgesia i classes benestants van apostar per industrialitzar el territori català, que va modernitzar definitivament les seves estructures econòmiques i socials vers un nou règim econòmic.

En aquest context van aparèixer un seguit de pensadors, intel·lectuals ,  filantrops, músics, escriptors, dramaturgs… que apostaven per la recuperació de la llengua catalana com a llengua literària, alhora que s’interessaven en redescobrir el gloriós passat medieval català. En aquest sentit, és cabdal l’obra de poetes com Joaquim Rubió i Ors o Bonaventura Carles Aribau, autor del poema “Oda a la pàtria” (1833), que podríem senyalar com el començament de la Renaixença cultural catalana.

Aribau, autor del poema "Oda a la pàtria".

La corrent artística va arribar també a la societat civil, que va respondre-hi amb la creació d’Ateneus, biblioteques, l’Acadèmia de les Bones Lletres o la reobertura de la Universitat de Barcelona, clausurada per Felip V al 1714. Durant aquest període es ben cert que hi hagué un esforç de pràcticament tota la societat civil per difondre l’escolarització universal, l’alfabetització o el interès per la història, la llengua i cultura catalanes.

Aquesta efervescència social i cultural cristal·litzà en la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari recuperat del passat medieval català, i que aviat esdevingué un dels pilars bàsics sobre els que es va articular la Renaixença.

Als Jocs Florals van participar-hi autors cabdals de la cultura catalana, com ara en Mossèn Verdaguer i el seu poema L’Atlàntida o Àngel Guimerà (autor d’obres teatrals tan importants com Terra Baixa o Mar i cel).

Àngel Guimerà, un dels màxims exponents de la Renaixença.

L’èxit social de la Renaixença és que va saber generar un sentiment popular de recuperació de la cultura catalana, no només entre les classes benestants, si no que aquesta realitat esdevingué interclassista. En aquest sentit, cal destacar la tasca de filantrops com Anselm Clavé i els seus cors corals, o la creació d’institucions com l’Ateneu Català Obrer, entitat dedicada a la universalització de l’educació i l’alfabetització, alhora que esdevingué un difusor del catalanisme popular.

Els anys de la Renaixença van ser anys convulsos i inestables en matèria política a l’estat espanyol (el regnat d’Isabel II, guerres carlines, “pronunciamientos” de militars com Narváez o O’Donnell…), cosa que va impossibilitar la creació d’una proposta política en clau catalana.

Amb l’arribada d’una nova tendència artística i cultural decimonònica com fou el Realisme, cap la dècada de 1870-80, podem considerar acabada l’etapa de la Renaixença cultural catalana. Malgrat que el gust estètic renaixentista havia conclòs, l’herència i l’empremta del moviment es va deixar sentir enormement en la nova fornada d’autors literaris catalans com ara Narcís Oller ( autor d’obres com La Bogeria o La febre d’or), o de Milà i Fontanals, qui va estudiar l’origen del català i el va classificar com una llengua pròpia, dialecte del llatí (fins aleshores, molts lingüistes francesos havien catalogat al català com un dialecte del occità, una llengua extraordinàriament similar a la nostre).

En matèria política, la Renaixença va servir com una mena de trampolí o de plataforma per la generació d’un discurs propi, catalanista, interclassista i integrador, encapçalat per Valentí Almirall, qui al 1889 va publicar Lo Catalanisme, obra cabdal pel desenvolupament del catalanisme polític.

Valentí Almirall, pare del catalanisme polític.

Finalment l’any 1891 molts dels principals actors culturals de la Renaixença i altres prohoms destacats de la societat civil catalana es van reunir en un grup polític catalanista anomenat Unió Catalanista. Entre aquells membres fundadors cal destacar-hi personatges com ara l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, l’advocat Enric Prat de la Riba o l’escriptor Àngel Guimerà. La principal tasca d’Unió Catalanista fou la redacció de les Bases de Manresa l’any 1892, una mena d’avantprojecte d’autonomia per Catalunya. Amb els anys l’empenta d’Unió Catalanista, el primer partit polític català modern, va perdre pistonada i els sectors conservadors s’escindiren en la Lliga Regionalista (1901) i els sectors més progressistes i independentistes van ser l’embrió d’Estat Català (1922), el partit fundat per Francesc Macià.

L'au fènix que reneix de les seves cendres, símbol de la Renaixença.

COMENTARI DEL POEMA

                                          COMENTARI DEL POEMA

 

                            1. Resumeix en una paraula el significat del poema.

                            2. Resumeix en una frase el significat del poema.

                            3. Què és el que demana aquesta mare?

                            4. Quin tipus d'amor d'escriu?

                            5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?

 

                         

                                                             AMOR DE MADRE

No necesito un hijo que me quiera,

ni que sea feliz, ni hermoso,

ni que triunfe y me sonría,

ni un hijo que me cuide,

me proteja, me tutele.

Necesito, simplemente,

un hijo que me sobreviva

y al que poder amar hasta el final.

Si me faltara,

¿qué haría yo con tanto amor

como me crece para él

cada mañana?

(Begoña Abad) 

Ciències socials T5

1. Cerca informació sobre la industrialització  i la societat en l'Espanya del segle XIX. Penges al teu blog un text que parli sobre aquest tema i en fas un resum.

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

25 de novembre, dia contra la violència de gènere

   Avui,25 de novembre, se celebra el dia contra la violència de gènere. Cerca informació sobre per què es va triar aquest dia i textos que parlin d'això, amb imatges. Per acabar, exposa la teva opinió personal sobre el tema.

Redacció

 
         Fes una redacció de 20 línies sobre un d'aquests temes:

          1.Explotació infantil.

          2. El paper de la dona al món laboral al llarg dels temps.

Siónimos y antónimos Tema 5 dosier

Los sinónimos son palabras que tienen el mismo significado, mientras que losantónimos son palabras que tiene un significado contrario:

Ejemplos de sinónimos:

balón – pelota

coche - automóvil

colegio - escuela

gritar / vociferar

cueva / gruta

Ejemplos de antónimos:

alto – bajo

lejos - cerca

arriba – abajo

reír / llorar

subir / bajar

En ocasione se forman los antónimos utilizando algunos prefijos: "anti-", "im-", "in-", "i-", "des-":

Ejemplos:

virus / antivirus

legítimo / ilegítimo

hacer / deshacer

previsto / imprevisto

formal / informal

Ejercicio

1. Indica si las siguientes parejas de palabras son antónimos (A) o sinónimos (S):

1)		subir-ascender
2)	​	bajar-descender
3)	​	subir-elevar
4)	​	ordenador-computador
5)	​	listo-tonto
6)	​	bonito-feo
7)	​	lista-inteligente
8)	​	escalón-peldaño
9)	​	insípido-soso
10)	​	perder-encontrar
11)	​	unir-separar
12)	​	blanco-negro
13)	​	bonito-bello
14)	​	pegar-golpear
15)	​	rezar-orar
16)	​	enfriar-calentar
17)	​	claro-oscuro
18)	​	sedoso-rasposo
19)	​	dar-quitar
20)	​	bailar-danzar
21)	​	bello-feo
22)	​	nervioso-tranquilo
23)	​	entender-comprender
24)	​	mover-fijar
25)	​	tranquilizar-calmar
26)	​	alegría-tristeza
27)	​	andar-caminar
28)	​	gritar-vociferar
29)	​	hablar-callar
30)		reír-llorar

Teoria sobre els signes de puntuació

     FES UN ESQUEMA AL TEU BLOG SOBRE ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ I UN RESUM DE LA TEORIA QUE SE'T PRESENTA EN AQUESTA ENTRADA

  Coma

La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos següents: Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeració, fora que hi hagi les conjuncionsi, o o ni. S'ha de menester un PC, una impressora, un mòdem i un vídeo.Les aules no disposen d'ordinadors, projectors ni pantalles. Davant i darrere d'un incís. Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, només ho heu de sol·licitar.El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resolució. Abans, després, o abans i després, d'un vocatiu. Maria, vine.Hola, Joan. Benvingut al Campus. Per a indicar l'elisió d'un verb. A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia. Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos en què utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada. El percentatge d'estudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%, el següent del 55% i l'altre del 60%. Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom. No ha dit quant li costarà, a l'usuari. Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís, i amb locucions com per tant, en canvi, és a dir, etc. Déu té tot el poder (natural i sobrenatural) i és el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot.Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo... Sempre que calgui desfer alguna ambigüitat o facilitar la lectura del text. Finançaran els projectes les àrees d'Ecologia i Medi Ambient, Economia i Finances, i Logística. [Sense l'última coma no queda ben delimitat el nom de cada àrea.] Entre la part entera i la part decimal en les xifres. Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros. No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incís.

  Punt

El punt indica una pausa major. Es posa en els casos següents: Al final d'una frase amb sentit complet. Entre les hores i els minuts en les indicacions horàries. La reunió serà a les 17.30 h a l'aula magna. Per a separar el número d'ordre del títol de l'apartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt s'ha d'ometre en les referències internes. 2.1. La societat i les noves tecnologies [però: Vegeu l'apartat 2.1 del mòdul.] No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre. L'any 2000 és l'últim del segle XX. Consulteu la pàgina 1253 de la nova Gramàtica descriptiva.  Tampoc no es posa punt després dels signes d'exclamació i interrogació, al final dels títols i subtítols ni en les datacions. Hola a tothom! Breda, 13 de juny de 2004

  Punt i coma

El punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos següents: Quan hi ha comes i s'ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt. Aquest apartat té un doble vessant: d'una banda, s'expliquen els objectius exposats en els mòduls didàctics; d'una altra banda, s'introdueixen els conceptes bàsics... Per a separar elements d'una enumeració –que habitualment se separen amb comes– quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l'element final, precedit per les conjuncions i, o o ni, s'hi sol posar una coma. La professora Granyer va tenir una reunió amb el director de l'institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l'editorial, Josefina Clarà; la vicepresidenta de l'entitat, Concepció Gratacòs, i el tutor de l'estudiant, Rafael Anton.

  Dos punts

Els dos punts indiquen una certa subordinació del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos següents: Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc. El Campus Virtual es configura en diversos campus: el campus principal i altres d'específics. Hi ha els ingredients següents: ametlles, xocolata, mantega... Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe. L'autor diu: "Tot el que he escrit al llibre és experimentat per mi mateix". No es posen quan introdueixen una sèrie d'elements, que formen un incís, si la frase continua després, sinó que llavors hi ha d'haver guions o parèntesis davant i darrere de l'incís. Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius d'unes determinades matèries –matemàtiques, ciències naturals, etc.– són exemples d'aquesta situació. Tampoc no es posen quan no són necessaris perquè no es trenca la continuïtat de la frase (per exemple, darrere són o de). Es faran els estudis de Filosofia, Dret, Econòmiques i Medicina.

  Punts suspensius

Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi és més acostat) indiquen suspensió del pensament. Es posen en els casos següents: Per a indicar que una enumeració no queda tancada. animals, plantes, objectes... Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc. Ells molt dir, però a l'hora de fer... No es posen després de l'abreviatura etc., ja que en part tenen la mateixa funció.

  Signe d'interrogació

El signe d'interrogació indica pregunta. Es posa només al final –i sense repetir-lo–, fora de casos especials en què sigui necessari el signe d'interrogació inicial per l'extensió de la frase i l'absència d'indicadors d'interrogació. Què vols que et digui? No s'ha de posar punt després d'un signe d'interrogació. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'interrogació.

  Signe d'admiració

El signe d'admiració indica admiració o exclamació. Es posa només al final –i sense repetir-lo. Que gran que t'has fet! No s'ha de posar punt després d'un signe d'admiració. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'admiració.

  Guions

Els guions s'utilitzen en els casos següents: Per a encloure un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó (a vegades són intercanviables amb els parèntesis). És conegut el cas del DDT –compost no biodegradable–, que per la gran persistència després de dècades de prohibició d'usar-lo... Per a indicar les intervencions dels locutors en els diàlegs i fer les acotacions del narrador. –Ep! –li va dir–. Oi que sí? No es posa guió final davant d'un punt, especialment si és punt i a part.

  Guionet

A més de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa en els casos següents: Per a separar alguns mots compostos. Hem vingut a corre-cuita. Per a separar períodes de temps i dates. El període 1999-2005 serà d'experimentació d'aquest sistema. Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposició i, a vegades, alguna conjunció. Barça-València Castella - la Manxa S'ha de tenir en compte que, quan cada element consta d'un sol mot, no cal deixar-hi espai, mentre que, quan uneix elements formats per més d'un mot, s'ha de deixar un espai davant i darrere el guionet.

  Parèntesis

Els parèntesis enclouen una informació complementària, una intercalació, un incís (a vegades són intercanviables amb els guions). Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigació i la reflexió científiques....més enllà de les catalogacions possibles d'aquestes orientacions (vegeu la taula següent).

  Claudàtors

Els claudàtors (també anomenats parèntesis quadrats o rectangulars) s'utilitzen en els casos següents: Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció o una citació s'omet un fragment. Segons l'article 26 del títol IV de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de política lingüística a Catalunya, "el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana". Per a indicar, dins d'una citació, la intervenció de la persona que la reprodueix. Tal com recull l'informe presentat, "l'estudi es reprendrà el 18 de decembre [sic] de 1992".

  Cometes simples

Les cometes simples es fan servir en els casos següents: Per a indicar el significat d'una paraula o una frase. El mot sorrofoll 'soroll' no és a tots els diccionaris.La filosofia, literalment 'amor a la saviesa'. Per a traduir el títol d'una obra. Konflikt und Handlungskontrolle ['Conflicte i control de l'acció'].

  Cometes dobles

Les cometes dobles es fan servir en els casos següents: Per a reproduir una citació o paraules textuals d'algú. El professor eficaç "és un ésser humà únic que ha après a fer ús [...] en l'educació d'altres persones" (Combs i altres, 1979, pàg. 31). Per a indicar un significat o un èmfasi especial, un matís irònic o personal, un doble sentit, una remarca, etc. L'absència del "meu" metge.Aquest cap de setmana m'han "netejat" el pis.Fan activitats per a joves "enganxats". Per a fer pseudocitacions o "citacions de ningú en concret" i que no es poden considerar termes específics. En la crítica actual es parla molt de "teatre comercial". Per a indicar títols d'articles, capítols, poemes, cançons… que formen part d'un llibre, una revista, un diari, un àlbum… També els títols de les exposicions quan el mot exposició no forma part del nom propi. El millor poema del llibre Engrunes és "Al vespre". No es fan servir per a funcions reservades a altres recursos gràfics, com la cursiva i la negreta. La paraula avió [no pas "avió"]. Tampoc no es fan servir per als noms propis d'empreses o altres entitats. Van contractar l'empresa Servei a Casa Ara Mateix.