Foto: Christina
I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons
lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat
les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.
Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de
xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes
plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes
altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb
l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi
haurà cap parent ni cap amic.
Només bocins de mi.
Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et
deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig
a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera
enlloc.
I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar.
Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants
anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.
No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar
cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella
també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de
bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I
s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color
blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i
a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la
casualitat.
I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al
sostre que no tenim. I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a
aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb
alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i
riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que
ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que
envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai
han estat cronometrats.
Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per
sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat
fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.
Gemma Ventura
1. Resumeix en una frase el contingut d'aquest text.
2. Qui és la protagonista?
3. Fes-ne un resum en quatre línies.
4. Qui és la protagonista? De què parla? Tema?