1. Explica el que significa per a tu aquesta frase.
dimecres, 16 de desembre del 2015
Comentari d'un poema
TOT ÉS IGUAL SI SÉ QUE HI ETS
És igual si ens agafa el temporal,
si fa fred o calor,
si estam eixuts o banyats,
si el dia té llum o és fosc.
Tot és igual si sé que hi ets.
La pluja no pot xopar els nostres cors,
tips de sentiments impermeables.
Tot és igual si sé que hi ets.
Tot és igual si sabem que hi som,
l'un per a l'altre.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: eixut, xopar, impermeable.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.
7. Opinió personal.
dimarts, 15 de desembre del 2015
Comentari poema
ENYORA'M
Enyora'm com el riu dolç enyora
la mar salada o com l'evidència del
sol sospira pel sigil de la lluna.
Enyora'm com la tassa buida
que vol més cafè o com la
nostàlgia que sent el cuc per
la seva seda quan ja no hi és.
Enyora'm com si ja no hi hagués
demà, cada segon, cada minut,
cada estona que passa és sense
retorn, no esperis el teu torn.
Enyora'm amb ànsia i desconsol,
com l'ocell al qual li manca el vol,
com la terra que vol aigua o com
l'huracà que desitja tempesta,
ja que d'això s'alimenta.
Enyora'm avui que també era ahir,
i potser serà demà. Enyora'm ara
i sent la passió de la meva mirada,
reservada per a tu.
Enyora'm com l'hivern enyora
l'estiu, com els núvols enyoren
les estrelles, com el pastor que
enyora el ramat o com el garrover
enyora les garroves, sense
poder-se'n refer.
Enyora'm però que sigui amb
exultació, com si no hi hagués
cosa millor.
Enyora'm sempre, sempre enyora'm.
Enyora'm com el riu dolç enyora
la mar salada o com l'evidència del
sol sospira pel sigil de la lluna.
Enyora'm com la tassa buida
que vol més cafè o com la
nostàlgia que sent el cuc per
la seva seda quan ja no hi és.
Enyora'm com si ja no hi hagués
demà, cada segon, cada minut,
cada estona que passa és sense
retorn, no esperis el teu torn.
Enyora'm amb ànsia i desconsol,
com l'ocell al qual li manca el vol,
com la terra que vol aigua o com
l'huracà que desitja tempesta,
ja que d'això s'alimenta.
Enyora'm avui que també era ahir,
i potser serà demà. Enyora'm ara
i sent la passió de la meva mirada,
reservada per a tu.
Enyora'm com l'hivern enyora
l'estiu, com els núvols enyoren
les estrelles, com el pastor que
enyora el ramat o com el garrover
enyora les garroves, sense
poder-se'n refer.
Enyora'm però que sigui amb
exultació, com si no hi hagués
cosa millor.
Enyora'm sempre, sempre enyora'm.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: sigil, nostàlgia, ànsia, exultació.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.
6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.
7. Opinió personal.
dimecres, 9 de desembre del 2015
La literatura de fin de siglo
1. Explica qué pasa en la literatura de fin de siglo. Publica un texto que hable de ello en tu blog y haz un resumen.
2. Vida, obra y imágenes de su autor representativo: Rubén Darío.
El Modernime català
1. Explica el Modernisme català. Característiques. Autors: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol. Vida, obra i imatges de cada un. Quines característiques presenten del Modernisme?
2. Explica les semblances i les diferències entre el Modernisme hispànic i el català.
El Modernismo
1. Explica lo que es el Modernismo en Literatura Hispánica. Haz un esquema con sus características principales.
2. Busca información sobre Rubén Darío, obras características, imágenes y ejemplos.
divendres, 4 de desembre del 2015
Àngel Guimerà
1. Qui era Àngel Guimerà? Cerca informació sobre l'època en què va viure, la seva vida i obres.
2. Quina de les seves obres va ser convertida en un musical?
Solstici d'hivern
Cerca informació sobre el SOLSTICI D'HIVERN,en fas un esquema i penja imatges representatives al teu blog.
dimecres, 2 de desembre del 2015
El Naturalismo
1. Busca información sobre el Naturalismo, haz un resumen con la información encontrada.
2. Busca información sobre la Regenta de Clarín. Explica la época en qué se escribió, su autor y el contenido de la obra.
La Renaixença
1. Fes un resum de l'explicació sobre la Renaixença que tens a conituació. Llavors en fas també un esquema i en penges imatges representatives.
La Renaixença
La Renaixença va ser un moviment cultural que es produí a la primera meitat del segle XIX al Principat. La renaixença, moviment eminentment literari, s’inscriu en el Romanticisme, corrent cultural i artística imperant a l’Europa post-napoleònica fins a mitjans del segle XIX.
El Romanticisme exaltava valors i ideals tals com la llibertat, la justícia, el gust estètic pels passat medieval (i em menor grau, barroc), l’amor i la recerca de la felicitat. Cal incloure en aquest moviment cultural artistes (músics, poetes, pensadors…) tals com Edgar Allan Poe, Lord Byron, Victor Hugo, Zorrilla o Bécquer.
A Catalunya aquest moviment cultural i artístic (no pas polític) va tindre una rellevància enorme, ja que fou l’espurna que va engegar la Renaixença catalana.
Capçalera del diari "la Renaixença", editat entre 1870 i 1905.
La Renaixença neix cap la dècada de 1830-1840, coincidint en una època convulsa a Europa, amb moviments nacionalistes que van modificar el mapa polític europeu. Els règims absolutistes van haver d’iniciar reformes aperturistes lliberals (casos del canceller Metternich a l’Imperi Austríac), noves nacions van aparèixer (casos de Bèlgica o Grècia a Europa, o la progressiva independència de les colònies americanes) i la burgesia i classes benestants van apostar per industrialitzar el territori català, que va modernitzar definitivament les seves estructures econòmiques i socials vers un nou règim econòmic.
En aquest context van aparèixer un seguit de pensadors, intel·lectuals , filantrops, músics, escriptors, dramaturgs… que apostaven per la recuperació de la llengua catalana com a llengua literària, alhora que s’interessaven en redescobrir el gloriós passat medieval català. En aquest sentit, és cabdal l’obra de poetes com Joaquim Rubió i Ors o Bonaventura Carles Aribau, autor del poema “Oda a la pàtria” (1833), que podríem senyalar com el començament de la Renaixença cultural catalana.
Aribau, autor del poema "Oda a la pàtria".
La corrent artística va arribar també a la societat civil, que va respondre-hi amb la creació d’Ateneus, biblioteques, l’Acadèmia de les Bones Lletres o la reobertura de la Universitat de Barcelona, clausurada per Felip V al 1714. Durant aquest període es ben cert que hi hagué un esforç de pràcticament tota la societat civil per difondre l’escolarització universal, l’alfabetització o el interès per la història, la llengua i cultura catalanes.
Aquesta efervescència social i cultural cristal·litzà en la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari recuperat del passat medieval català, i que aviat esdevingué un dels pilars bàsics sobre els que es va articular la Renaixença.
Als Jocs Florals van participar-hi autors cabdals de la cultura catalana, com ara en Mossèn Verdaguer i el seu poema L’Atlàntida o Àngel Guimerà (autor d’obres teatrals tan importants com Terra Baixa o Mar i cel).
Àngel Guimerà, un dels màxims exponents de la Renaixença.
L’èxit social de la Renaixença és que va saber generar un sentiment popular de recuperació de la cultura catalana, no només entre les classes benestants, si no que aquesta realitat esdevingué interclassista. En aquest sentit, cal destacar la tasca de filantrops com Anselm Clavé i els seus cors corals, o la creació d’institucions com l’Ateneu Català Obrer, entitat dedicada a la universalització de l’educació i l’alfabetització, alhora que esdevingué un difusor del catalanisme popular.
Els anys de la Renaixença van ser anys convulsos i inestables en matèria política a l’estat espanyol (el regnat d’Isabel II, guerres carlines, “pronunciamientos” de militars com Narváez o O’Donnell…), cosa que va impossibilitar la creació d’una proposta política en clau catalana.
Amb l’arribada d’una nova tendència artística i cultural decimonònica com fou el Realisme, cap la dècada de 1870-80, podem considerar acabada l’etapa de la Renaixença cultural catalana. Malgrat que el gust estètic renaixentista havia conclòs, l’herència i l’empremta del moviment es va deixar sentir enormement en la nova fornada d’autors literaris catalans com ara Narcís Oller ( autor d’obres com La Bogeria o La febre d’or), o de Milà i Fontanals, qui va estudiar l’origen del català i el va classificar com una llengua pròpia, dialecte del llatí (fins aleshores, molts lingüistes francesos havien catalogat al català com un dialecte del occità, una llengua extraordinàriament similar a la nostre).
En matèria política, la Renaixença va servir com una mena de trampolí o de plataforma per la generació d’un discurs propi, catalanista, interclassista i integrador, encapçalat per Valentí Almirall, qui al 1889 va publicar Lo Catalanisme, obra cabdal pel desenvolupament del catalanisme polític.
Valentí Almirall, pare del catalanisme polític.
Finalment l’any 1891 molts dels principals actors culturals de la Renaixença i altres prohoms destacats de la societat civil catalana es van reunir en un grup polític catalanista anomenat Unió Catalanista. Entre aquells membres fundadors cal destacar-hi personatges com ara l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, l’advocat Enric Prat de la Riba o l’escriptor Àngel Guimerà. La principal tasca d’Unió Catalanista fou la redacció de les Bases de Manresa l’any 1892, una mena d’avantprojecte d’autonomia per Catalunya. Amb els anys l’empenta d’Unió Catalanista, el primer partit polític català modern, va perdre pistonada i els sectors conservadors s’escindiren en la Lliga Regionalista (1901) i els sectors més progressistes i independentistes van ser l’embrió d’Estat Català (1922), el partit fundat per Francesc Macià.
L'au fènix que reneix de les seves cendres, símbol de la Renaixença.
dimarts, 1 de desembre del 2015
COMENTARI DEL POEMA
1. Resumeix en una paraula el significat del poema.
2. Resumeix en una frase el significat del poema.
3. Què és el que demana aquesta mare?
4. Quin tipus d'amor d'escriu?
5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?
No necesito un hijo que me quiera,
ni que sea feliz, ni hermoso,
ni que triunfe y me sonría,
ni un hijo que me cuide,
me proteja, me tutele.
Necesito, simplemente,
un hijo que me sobreviva
y al que poder amar hasta el final.
Si me faltara,
¿qué haría yo con tanto amor
como me crece para él
cada mañana?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)